Malcolm Wilson, un líder que fa gran al WRC

06/11/2017

Malcolm Wilson OBE, màxim responsable de l'equip M-Sport World Rally Team, ha aconseguit aquest any el que en aquestes últimes temporades era només un gran somni: aconseguir el títol de Campió del Món FIA de Ral·lis per a Constructors. Sens dubte Wilson és ara, el mànager del moment si no ho ha estat ja durant tota la temporada. Aquest astut expilot de 61 anys és un home terriblement fidel als ral·lis i sense cap mena de dubte el que més li dóna a l'especialitat, independentment que amb aquesta decidida actitud està recopilant una activitat industrial, esportiva i econòmica sense precedents. Malcolm sempre ha estat aquí, com a pilot o com a preparador, i sempre amb èxit.

Sense un palmarès esportiu del calibre dels seus compatriotes Clark, McRae, Burns o Meeke, Wilson sí que s'ha erigit al pas dels anys en el gran líder del WRC a les illes britàniques, al volant però sens dubte fora de l'habitacle. David Richards i Andrew Cowan han desenvolupat al llarg dels anys un camí d'èxits similar, però Wilson els supera per la seva insistència, la seva vinculació constant amb l'especialitat i òbviament per la seva longevitat professional. La seva reconversió de pilot a mànager va viure un èxit espectacular, coronat aquest any 2017 amb el títol de Constructors assolit sense el suport de la marca a la qual en certa manera representa, Ford, i sent el seu equip, M-Sport, l'únic que ha aconseguit fer guanyar aquesta temporada els seus tres pilots.

Amb 23 anys, encara sent pilot, va crear Malcolm Wilson Motorsport a la llunyana regió de Cumbria, però tenia clar que el futur a llarg termini passava per canviar de paper. Era 1979 i amb els anys va aconseguir estendre la seva xarxa a altres països: Orient Mitjà (Mohammed Bin Sulayem), Itàlia (Franco Cunico), Grècia (Leonidas Kirkos) i Portugal (Fernando Peres). Però el que marcaria la seva vida va ser l'acord de gran importància que va establir el 1996 amb Ford Motor Company, aliança amb la qual Malcolm va passar a ocupar-se, a partir d'aquell any, del desenvolupament de l'activitat de ral·lis de la marca.

Va ser a Lloret de Mar, en ple Ral·li Catalunya-Costa Brava de 1995, que Wison va aconseguir convèncer a Carlos Sainz perquè passés a ser pilot del seu equip de cara a 1996, amb la vista posada en el Focus que la marca de l'oval llançaria un parell d'anys més tard. Sainz va aguantar dos anys amb els Escort RS Cosworth, ja en la categoria WRC, però va acabar atenent els cants de sirena de Toyota. En tot cas, Malcolm Wilson tenia ja les regnes de l'activitat en els ral·lis d'una marca que fins el 2012 va defensar aferrissadament.

En tots aquests anys, fins i tot a partir de 2013 quan va perdre el suport oficial de Ford, l'objectiu de Malcolm Wilson ha estat poder estar present en la punta de la piràmide i en totes les categories dels ral·lis, una agilitat i dinamisme que l'ha portat a fabricar i vendre centenars d'unitats Ford de totes les categories que han anat creant-se en el context esportiu. Important va ser també que Wilson reconvertís l'antic sanatori de Dovenby Hall en un complex industrial en el qual llueix superba la seva estructura gegantina per la qual han passat al llarg de la història la major part de pilots, enginyers i mecànics de l'actual context mundialista. L'extraordinària trajectòria de Wilson va rebre l'honor que Malcolm fos nomenat per la Reina d'Anglaterra com OBE (Oficial de l'Imperi Britànic).

Aquest any 2017 ha estat possiblement el més difícil i al mateix temps el més important en la trajectòria dels últims anys. Amb el fitxatge el desembre passat de Sébastien Ogier, Wilson complia el somni de tenir al millor pilot conduint els seus cotxes, els Ford Fiesta de nova reglamentació que al llarg de l'any s'han mostrat com els més eficaços en tots els terrenys. Si bé en determinades situacions els Fiesta eren superats lleugerament per les prestacions d'alguns rivals, la combinació de competitivitat a nivell global dels seus cotxes i evidentment la qualitat dels seus pilots, han estat clarament del seu costat.

Malcolm Wilson comentava després de finalitzar la prova gal·lesa que ha estat un dia molt emotiu i he de confessar que va haver-hi algunes llàgrimes durant l'última etapa, en primer lloc quan Ott va creuar la línia de meta per aconseguir matemàticament el campionat de constructors. Després també quan Sébastien va aconseguir el de pilots i una altra vegada quan Elfyn va creuar la línia de meta per guanyar el ral·li. Realment vam aconseguir la Triple Corona, la qual cosa va convertir el 29 d'octubre en un dia molt emotiu per tots nosaltres.

"Tenim un gran equip de persones i el seu gran treball ha donat com a resultat una cosa realment sorprenent. Com a mínim un dels nostres cotxes ha pujat al podi en cada ral·li i som l'únic equip que ha aconseguit que els seus tres pilots hagin aconseguit victòries aquest any. El Fiesta ha demostrat tenir rendiment i duresa i això es deu a les hores incansables que cada membre de l'equip ha posat en aquesta fita increïble.

"També m'agradaria aprofitar aquesta oportunitat per agrair d'una manera especial a Sébastien i Julien. Quan es van unir a l'equip al començament de l'any realment van ser l'ascensor que va servir per col·locar-nos en la situació idònia en el context mundial que tots necessitàvem. Han tingut una influència molt important en tots nosaltres i estem molt orgullosos del que hem aconseguit amb ells, l'equip tècnic però també Ott, Martin, Elfyn i Daniel".

Futur no especialment afalagador
Paradoxalment, Malcolm Wilson i la seva enorme estructura afronten el futur amb grans incerteses. Ott Tänak serà el 2018 pilot de Toyota i tot apunta al fet que Sébastien Ogier tornarà a Citroën, encara que el gran escull al que ha de fer front Wilson és la gairebé nul·la implicació de Ford en el seu projecte, per aquest motiu es veu amb la incapacitat evident de poder retenir als seus pilots. Sense la marca realment darrere, M-Sport no pot seguir fent-se càrrec de tot el que significa fer córrer un equip oficial del WRC sense els mitjans d'un autèntic fabricant, de manera que de no canviar aquesta situació pot veure's un replegament d'efectius d'M-Sport de cara a la propera temporada. Si això és així, l'aconsellable és frenar sent com és ara el millor del món i desplegar les seves àmplies xarxes tecnològiques en la construcció i explotació de cotxes de les categories inferiors, una de les coses en les quals M-Sport no té rival.