Adéu a Timo Mäkinen, el primer finlandès volador

05/05/2017

Possiblement va ser el primer al que se li va encunyar l'àlies de 'finlandès volador', junt a Pauli Toivonen, Simo Lampinen o Rauno Aaltonen, però la veritat és que Timo Mäkinen (res a veure amb Tommi), natural d'Hèlsinki i mort el dijous 4 de maig als 79 anys d'edat, serà recordat com un dels grans pilots de la història dels ral·lis.

Timo Mäkinen era certament un pilot d'una altra època, quan els virtuosos al volant formaven una estirp difícil de catalogar, terriblement ràpid al volant i també distès en el bar una vegada la cursa havia finalitzat normalment en els llocs nobles de la classificació.

Va començar amb el seu germà Harri en un Triumph TR3 i molt aviat va passar a competir regularment, entre altres ral·lis en el 1000 Llacs, on sempre, fins i tot al principi, va aconseguir bons resultats. La seva primera sortida internacional fora de Finlàndia va ser en el RAC Rally de 1962, quan Stuart Turner li va confiar un Mini Cooper que després va alternar amb Austin Healey 3000.

La primera gran victòria amb Mini Cooper la va aconseguir en el Tulip Rally de 1964, a la qual va seguir un extraordinari triomf a Monte-Carlo de 1965, amb un 1275, per davant d'Eugen Böhringer i el seu Porsche 904 GTS.

A partir d'aquest any el seu palmarès es va anar engrandint, guanyant el 1000 Llacs de 1965, 1966 i 1967, sempre amb Mini, entre altres triomfs. Timo era ja un dels grans dels ral·lis mundials i el seu fitxatge per Ford, després de retirar-se BMC de les curses el 1968, va ser un pas lògic a una marca que volia guanyar, especialment perquè també Stuart Turner va passar de dirigir BMC a exercir igual missió a Ford.

Encara que la de Finlàndia era la seva gran prova, Timo Mäkinen es va fer un lloc en la major part de proves internacionals. Ford va aprofitar perfectament el mestratge d'aquest gran pilot, qui va aconseguir el seu primer triomf amb la marca de l'oval en l'Hong Kong Rally de 1972, ja amb l'Escort RS 1600, guanyant un altre 1000 Llacs amb aquest vehicle, el 1973. El RAC Rally britànic va ser una altra de les proves far de Timo Mäkinen en aquests anys amb Ford, prova que va guanyar tres anys consecutius, de 1973 a 1975, amb diverses versions Escort RS.

Timo Mäkinen va ser un d'aquells pilots que van aconseguir grans victòries abans que s'instituís el mundial de ral·lis com a tal, per aquest motiu només figuren 4 triomfs en el Campionat del Món en el seu palmarès: Finlàndia 1973 i els esmentats RAC Rally de 1973, 1974 i 1975, aquest últim amb la versió RS 1800.

Mäkinen va passar les seves últimes campanyes corrent per l'equip Peugeot en proves africanes i amb un tal Jean Todt de copilot. Junts van aconseguir la segona plaça en el Costa de Marfil de 1978 amb un 504 Coupé V6, cursa que Timo havia guanyat en 1974 i 1976 (també conegut com Bandama) amb aquest mateix cotxe, ambdues vegades amb Henry Liddon a la seva dreta. Aquestes curses de pura resistència s'acoblaven més a l'experiència de Timo en un panorama en el qual sorgien nous pilots que presentaven batalla en els ral·lis de velocitat pura, com era el cas de Björn Waldegaard.

Mäkinen formava part d'aquesta escola de corredors pioners que van aplicar la tècnica de frenar amb el peu esquerre mentre acceleraven amb el dret, una cosa que es mostrava molt eficaç al volant del poc potent Mini, aconseguint d'aquesta manera no haver d'aixecar el peu de l'accelerador gairebé mai. Els finlandesos voladors han dominat els ral·lis durant molts anys, però tot va començar amb Timo Mäkinen. El dijous passat, 4 de maig, se'n va anar una llegenda.