03/09/2007
El duel Grönholm-Loeb supera tots els rècords d'intensitat


Sébastien Loeb (Citroën) i Marcus Grönholm (Ford) 

"Quan Sébastien i Marcus es baten per la victòria, a la resta de pilots només els queda l'opció d'observar la batalla des de lluny", deia fa uns dies Guy Fréquelin comentant l'extraordinari nivell que aquest parell de magnífics pilots posen en evidència en cada cita del mundial. El desenllaç del Ral·li de Nova Zelanda, finalitzat ahir amb el marge més petit de la història entre els dos primers cotxes d'una prova del WRC, posa de manifest el que gairebé tot el món suposa: el títol de pilots no es decidirà fins a l'última prova, perquè si bé el finlandès porta ara un confortable marge, les dues pròximes curses sobre asfalt, la primera d'elles el RallyRACC Catalunya-COSTA DAURADA, són cites clarament favorables al francès: s'admeten apostes!

Ningú en el mundial sap d'un final tan ajustat com el que es va viure ahir a Mystery Creek, senzillament perquè no n'hi ha hagut mai cap així fins ara. Tres dècimes de segons és una cosa tan exigua que un vehicle WRC llançat a tota velocitat nomès recorreria 7,5 metres, menys de dos cotxes de distància! i tot això després d'haver batallat a tota velocitat al llarg de més de 350 kms: realment una gesta que molt pocs pilots són capaços de protagonitzar. Però la cosa més interessant ara és saber una mica més de la cursa d'ahir en boca dels autèntics protagonistes, els pilots i els seus directors d'equip.

Sébastien Loeb/Daniel Elena i el Citroën C4 WRC
L'elecció de pneumàtics per a les últimes especials de la tercera etapa va tornar a resultar molt complexa i el duo de Citroën es decidia per un compost lleugerament més dur que el del seu rival. Sébastien afrontava l'últim bucle del ral·li debatent-se entre el desig de conservar el seu liderat i la necessitat de no cometre cap error: "Vam aconseguir mantenir el mateix nivell que Marcus en molts trams, però vam perdre una mica de temps en cada cronometrada. A més, va començar a ploure just quan estàvem prenent la sortida en dues de les especials. Vaig tirar al màxim tot el que vaig poder tenint sempre en la ment que els vuit punts de la segona posició serien sempre molt millor que quedar-nos en blanc".

A falta de la disputa de la súper especial amb la qual finalitzava el ral·li, Seb tenia un desavantatge de set dècimes de segon respecte a Gronholm. Sota l'atenta mirada de tots els membres de l'equip Citroën Sport, que s'havien acostat des del parc d'assistència per seguir en directe la súper especial de 3,14 kms, Sébastien i Daniel completaven un fenomenal crono al volant del seu Citroën C4, però només aconseguien recuperar quatre dècimes de segon i finalitzaven el cap de setmana a tres dècimes del guanyador: "Al final ens van faltar quatre dècimes de segon per poder guanyar, fa molta ràbia! Però el que sí ha estat tranquil·litzador és comprobar que hem estat lluitant per la victòria tot el cap de setmana i això és molt esperançador amb vista posada a la resta de la temporada".

Comenta Guy Fréquelin, màxim responsable de Citroën Sport: "Sobre el paper, aquest ral·li havia de ser complicat per a Citroën. Sébastien i Daniel només van completar els reconeixements d'aquesta prova en 2006 i no havien competit prèviament en moltes de les especials. També era la primera experiència del C4 a Nova Zelanda i Dani únicament havia participat una vegada aquí abans. Si, esperàvem un cap de setmana molt tens, però al final ho va ser molt més del que m'imaginava. L'elecció de pneumàtics va ser clau de principi a fi i, gràcies a tots els membres de l'equip i també a l'impecable suport del nostre col·laborador BFGoodrich, vam optar per unes eleccions de gomes lleugerament diferents de les dels nostres rivals diverses vegades i en pràcticament totes van encertar. Sébastien i Daniel van estar magnífics. Es van quedar a tres dècimes de segon de la victòria i no van tenir sort en ser els únics que es van trobar pluja al començar les especials 15 i 16".

Marcus Grönholm/Timo Rautiainen i el Ford Focus RS WRC 2007
A l'esquadra BP-Ford, el gran Marcus Grönholm comenta que "va ser una lluita increïble al llarg de tot el cap de setmana i aquest triomf ha estat fantàstic per a les meves esperances d'aconseguir el títol. Ara està més a prop i acabo de protagonitzar amb èxit la millor batalla de la meva carrera esportiva; m'encanta el moment esportiu en el que visc. En els últims trams d'ahir no hi havia lloc per a cap indecisió, cap dubte en la utilització del canvi, cap derrapatge fora de lloc, i tot ens va sortir bé. Soc realment feliç per l'equip, i va ser realment emocionant poder comprovar com tots van poder estar presenciant amb emoció l'especial final perquè estava just al costat del parc d'assistència. Així tots vam poder compartir el nostre entusiasme".

"Durant tota l'última etapa vaig estar tranquil dins del Ford perquè això és una cosa que he après després de molts anys d'atacar. L'única tensió venia en el moment d'elegir els pneumàtics perquè les condicions eren difícils i quan s'està tan a prop de la victòria, una opció incorrecta hauria arruïnat tot lo aconseguit amb anterioritat. És bo haver pogut estendre una miqueta més la nostra distància al capdavant del campionat i penso que serà un gran final de temporada".

Malcolm Wilson, director de l'equip BP-Ford, creu que la sincronització pilots-equip ha estat perfecta i sens dubte la base d'aquesta victòria: "aquest gran èxit és bo psicològicament per a Marcus i ha servit per consolidar la nostra posició en els dos campionats. Ha estat una cursa excepcional, mai abans havia vist un final com aquest en la meva carrera. Quan vaig veure a Marcus saltant en el sostre del Focus en la línia d'arribada em vaig emocionar realment i sabia que estàvem escrivint història. però ara vull enviar-li una nota perquè pagui els abonyegaments del sostre!".

Aquest resultat també ha complagut enormement al director del Ford TeamRS, Jost Capito: "la incertesa i l'entusiasme final que hem vist aquest cap de setmana demostren quins són els ingredients d'un esport que emociona, el WRC".


Volver